Per a l’estiu…

Novel·les, còmics, àlbums il·lustrats, contes, llibres de coneixements i altres títols per a totes les edats

Homenatge al pare

Un còmic de Paco Roca sobre la mort, el pas del temps i la família

Sang a les butxaques

Una història a tres bandes sobre l'or blau

Rodant per Alemanya

Visita al Saló del Llibre de Saarbrücken 2016

Sense Títol

Una anàlisi casolana de tendències en els títols de la LIJ

Sempre és un bon moment per tornar a Calders

Dues novetats que ens recorden un dels grans narradors catalans del segle XX

A tenir en compte!!! (abans del retorn de Llibres al Replà)

Benvolguts, de ben segur que recordareu l'escena següent: en una baralla, on es reparteixen castanyes a mans plenes, hi ha un gerro de mides consi-derables que, per suposat, acabarà per terra just després que algú cridi: Vigileu amb el gerro!, és de la dinastia Ming! Doncs bé, si voleu saber què va ser i què va representar pel món de l'art aquesta dinastia xinesa, no deixeu de fer passada per l'exposició que fins el 2 d'octubre podeu visitar al Caixa Fòrum de Barcelona. 

Si a més sou il·lustradors o us agrada el treball fet amb rigor i d'un equilibri difícil d'igualar, heu sentit el mateix que els impressionistes davant d'una aquarel·la xinesa o encara us pregunteu com s'ho van fer els xinesos per arribar a aital perfecció en la realització dels seus gravats, encara teniu més motius per fer-hi passada. No us la perdeu!!!

Aquí parlen de nosaltres!!!


Ei, en aquest article la Teresa Colomer fa un repàs de les novetats dels anys 2014-2015 sobre les publicacions d'interès. Llibres al Replà, hi és present, al costat d'altres noms de renom com la revista Faristol, les tesis de la Lara Reyes o l'Emma Bosch, o el grup de recerca GRETEL. Felicitats a tots plegats!!! 

Colomer, Teresa. «Estudis i recerca sobre llibres infantils i juvenils a Catalunya (2014-2015)». Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, vol. 4 

Per a l'estiu...

1r 1a

MATSUMOTO, Taiyou. Sunny. Barcelona: ECC, 2010
Després de caure enamorada del primer volum (de sis) del manga Sunny no hi ha dubte que aquest estiu m'emportaré a la maleta la resta de volums publicats fins ara de la sèrie. Una colla de nanos coincideixen en una mena de casa d'acollida, "la casa de los niños de las estrellas", on conviuen amb les seves preocupacions, desitjos i fantasies. Mentre s'enyoren, creixen i imaginen que potser els seus pares tornaran a buscar-los, juguen dins un vell cotxe, un Sunny, aparcat davant de casa, símbol de tot allò que els depara el futur. 
De Matsumoto només dir-vos que té un estil molt poc convencional comparat amb el manga més conegut a casa nostra. De fet, els experts parlen de la influència que ha rebut d'autors europeus com ara Miguelanxo Prado, Enki Bilal o Moebius.





FOMBELLE, Timothée de. Vango. Barcelona: La Liebre de Marzo, 2015-2016. vol. 1. Entre cielo y tierra. vol. 2. Un príncipe sin reino

Una altra lectura imprescindible d'aquest estiu serà la segona i última part de Vango. Després de quedar-nos a mitges amb l'edició catalana, finalment podrem llegir el segon volum gràcies a la traducció d'Esteban Bernis a La Liebre de Marzo.
De Vango ja en vam parlar al replà i tota la crítica i els lectors coincidíem que ens trobàvem davant d'una obra extraordinària. Timothée de Fombelle posava en joc un munt d'històries paral·leles amb el rerafons de l'Europa del segle XX. Personatges entrenyables que giraven entorn al misteriós i valent Vango.
Trama complexa, ritme trepidant, personatges sòlids, misteri, guió cinematogràfic... Totes les expressions típiques i tòpiques que apareixen a les ressenyes dels bons llibres d'aventura es poden utilitzar per parlar de Vango.



CANAL, Eulàlia
Els fantasmes no truquen a la porta
Il·lustr. Rocio Bonilla
Barcelona: Animallibres, 2016

1r 2a


Els fantasmes no truquen a la porta és un àlbum il·lustrat que aparegué per Sant Jordi. Al replà, encara no n’havíem parlat, però és molt clar que ha de tenir una presència destacada al nostre aparador. El signen dues de les artistes més en forma del nostre panorama literari: Eulàlia Canal, com a escriptora, i Rocío Bonilla, com a il·lustradora. Els seus treballs s’entenen tan bé com alguns dels personatges del conte, ja que el tema que aborda és el de l’amistat. Entre els tres animals protagonistes, floreixen molts dels sentiments que genera l’amistat: complicitat, gelosia, generositat, amor... i per tot arreu, treuen el cap l’enginy, el riure i el somriure. Malgrat que hi ha alguna escena de neu i fred, és un bon conte per compartir a l’estiu.



LLULL, Ramon. Llibre de les bèsties
Il·lustr. Subi. Adapt. Anna Obiols
Barcelona: Baula, 2016

Aquest any, amb motiu de l’any dedicat a Llull, han estat diverses les propostes d’adaptació del seu llibre més popular i més adient per als infants: Llibre de les bèsties. Aquest exemplar, editat per Baula, i en format d’àlbum, ha estat el darrer en incorporar-se al mercat.  L’adaptació de l’Anna Obiols és acurada, sintètica i clara i les il·lustracions d’en Subi tenen una enorme força comunicativa. Hi destaquen els colors vius sobre un fons de paper d’embalar i uns animals humanitzats, amb postures molt rectes i senyorials, i una mirada seria i profunda. Un regal que enalteix l’obra de Ramon Llull.    

TJONG-KHING, Thé. El Bosco. Barcelona: Ekaré, 2016

El Bosco és un dels pintors renaixentistes més enigmàtics i influents de la història de l’art. Enguany se celebren els 500 anys de la seva mort, i el museu del Prado de Madrid, durant tot l’estiu, presenta una exposició antològica del seu univers, ofereix una ocasió irrepetible per accedir-hi.
Aquest mes de juny, Ekaré també publica un llibre sense paraules, on un noi anomenat Hyeronimus es perd en un món d’estranyes criatures i un paisatge fascinant. Si el seguim, pàgina rere pàgina, ens passejarem també pels espais del Bosco i coneixerem els personatges del pintor homenatjat.





2n 1a 


PÉREZ HERNANDO, Fernando. Armando. Il·lustracions de l’autor. Barcelona, Takatuka, 2016

Potser perquè al 2n 1ª tampoc juguem a futbol, però aquesta nova proposta de l’editorial Takatuka ens ha agradat molt especialment i ens ha fet recordar la nostra capacitat d’imaginació de quan érem petits, per resoldre moments conflictius. Una pilota pot suggerir maneres diverses de jugar-hi i molts somnis. El nen protagonista, Armando, ens fa pensar en un futbolista molt conegut, però ens sorprendrà com, a vegades, les semblances poden ser enganyoses. El seu pare vol que jugui a futbol i Armando trobarà la manera de fer-ho més propera als seus gustos. Un llibre necessari per a trencar estereotips!




VON DER GATHEN, Katharina
Explica-m'ho. 101 preguntes fetes per nens i
nenes sobre un tema apassionant
Il·lustracions d'Anke Khul
Barcelona: Takatuka, 2016
Aquí tenim un llibre perfecte per poder parlar amb els més petits d’un tema tan interessant i, a vegades, difícil com la sexualitat. Una oportunitat per obrir un debat entre pares i fills, adults i menuts. L’autora va estudiar educació especial i va realitzar una formació suplementària d’educació sexual. Responent a un seguit de preguntes de nenes i nens de tercer i quart de primària, Katharina Von der Gathen s’apropa amb sinceritat, un cert humor i amb molta delicadesa a diversos temes interessants, no només als més petits, relacionats amb el sexe.
I té la sort de comptar amb les il·lustracions plenes l’humor i expressivitat de l’Anke Khul, molt present a diverses publicacions de l’editorial Takatuka. L’hem de tenir a la nostra biblioteca particular!



2n 2a

VILAPALANA, Silvestre. La mèdium. Alzira: Bromera, 2016

Aquest autor, de tarannà tranquil en el ritme de les seves publicacions, ens regala títols de forma assenyada i pausada. Ja el vam descobrir, sempre sota el mateix segell de Bromera, a Els dimonis de Pandora o La Frontera Negra. És, sense cap mena de dubte, un dels autors del nostre panorama literari que sap controlar amb més destresa el ritme intern de l'obra; i és així com atrapa el lector i el submergeix en històries sempre amb un punt de paranormal. És per això que aquest estiu espero gaudir de valent amb la darrera novel·la de Vilaplana, una narració que s'inicia amb la mort del pare de la Leiza, una mort que ella ha endevinat. Existeixen els mèdiums?



HEMINGWAY, Ernest. El vell al pont. Il·lustr. Pere Ginard. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2016

Llegir un referent de la literatura universal sempre és un bany d'humilitat. Hemingway, amb aquest relat curt, ens resumeix l'estupidesa de les guerres de la mà d'un vell assegut en un pont que no entén el per què ha de fugir de casa on ha abandonat allò que més estima: el seu gat, les cabres i els coloms. Per què? es pregunta aquell home vell? Per què, ens hem de preguntar tots els lectors d'aquesta joia de la literatura que, acompanyada de les magnífiques il·lustracions de Pere Ginard, hauria de ser lectura obligada per a tothom aquest estiu. Jo ja me l'he comprat! 



ALEKSIÉVITX, Svetlana. Temps de segona mà. Barcelona: Raig Verd

La Nobel de literatura ha estat poc traduïda al nostre país. És per això que no en podem jutjar tota la seva trajectòria però jo m'he compromès a saber de què va això de les entrevistes literàiries o la literatura de l'entrevista. És per això que aquest estiu em comprometo a resseguir fil per randa les vides i misèries del poble rus acompanyat d'aquesta autora descoberta mercès al premi. Una literatura de petites històries que generen grans novel·les (espero). 



3r 1a

De bestioletes —aranyes, formigues, erugues...—, n’hi ha tot l’any, però és a l’estiu quan més en veiem i més ens afecten —que incòmode el brunzit del mosquit a l’orella a punt d’adormir-nos. Ara coincideixen dos llibres que permetran al lector distingir aquests animalons, catalogar-los i, endavant, reconèixer-los fins al punt de convertir-se’n quasi en un expert.

ALADJIDI, Virginie
Inventari il·lustrat dels insectes
Il·lustracions d'Emmanuelle Tchoukriel
Traducció de Mariam Chaïb
Pontevedra: Kalandraka, 2016
En l’Inventari il·lustrat dels insectes, les làmines precises, realistes, d’Emmanuelle Tchoukriel —que recorden els dibuixos clàssics dels naturalistes— i els textos de Virginie Aladjidi presenten una col·lecció de coleòpters, lepidòpters, dípters, himenòpters i altres insectes —tèrmits, panderoles, grills, etc.— amb una fitxa que consta, com a mínim, del nom comú i el científic, la mida i una descripció succinta però suficient per a identificar l’individu i que, en molts casos, inclou informació sorprenent, com que l’escarabat piloter és copròfag —menja excrements—; que les impressionants mandíbules del cérvol volant no li serveixen ni per a mossegar ni per a capturar, només per a lluitar contra altres mascles rivals; que la femella de la papallona zebrada pot arribar als set centímetres; que algunes libèl·lules volen ràpidament i àgilment perquè tenen dos parells d’ales independents, i que el pregadéu pot girar el cap triangular fins a poder veure al seu darrere. Després de mirar aquestes pàgines, ja no es pot oblidar, per exemple, el color roig intens de la larva de l’escarabat de la patata.








ZOMMER, Yuval. El gran llibre de les cuques. Traducció de Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2016

Yuval Zommer ha prefereit una aproximació més lúdica i en El gran llibre de les cuques representa, a més d'insectes, caragols i llimacs, aranyes, centcames i cucs amb un aire infantil i juganer, però no per això menys recognoscible, ja que cada espècie apareix caracterizatda en el seu hàbitat —aquàtic, nocturn, sota terra...— i sovint en les diferents fases del cicle de la vida. Zommer dedica les últimes pàgines a les cries —ous i larves—, a com es mouen les bestioles i a quines funcions tenen aquestes en la naturalesa —pol·linitzar, servir d'aliment a altres animals...—, així com a mostrar les cuques més comunes que es troben dins de casa; tanca el volum amb una terminologia bàsica imprescindible i un índex alfabètic, taula que també apareix, encertadament, en l'Inventari d'E. Tchoukriel i V. Aladjidi. Un plaer trobar tanta cura en dos llibres infantils de coneixements.



3r 2a


Des del tercer segona, recomanem dues novel·les com a lectura d'estiu. Una més aviat dirigida al públic juvenil i, l'altra, al públic adult. Ambdues han estat premiades: la juvenil amb l'Edebé i la d'adults amb el Llibreter 2015 i el Crexells 2016. Som-hi!


LEANTE, Luis. Fuig sense mirar enrere
Traducció d'Elenda Vergés-Bó
Barcelona: Edebé, 2016
Coneixem l'Enrique, que ens parla en primera persona i es dirigeix des de la línia 1 a un "tu" que no és el lector sinó, com anirem descobrint, el seu pare, policia mort en acte de servei i la desaparició del qual cinc anys enrere va donar inici a la rebel·lia i inadaptació del nostre protagonista. De mica en mica, Enrique recuperarà la figura d'aquest pare absent gràcies a la perillosa aventura en què es veu immers de mà d'un ex company del seu progenitor que ara és testimoni protegit en un cas de corrupió i violència. Leante aconsegueix uns capítols de ritme trepidant i adrenalina pura, del tercer al setè, que eprden pistonada quan la trama deriva cap a una història d'amics/amors/inseguretats/rivals pròpia de l'adolescència, alhora que abandona el thriller. Refer una personalitat és difícil. Redreçar una conducta també, però Leante ens deixa clar que col·legues i família són aquí per a ajudar-nos.







BENESIU, Joan. Gegants de gel
Barcelona: Ed. del Periscopi, 2015
Flamant guanyador (just la setmana passada) del premi Crexells, Gegants de gel és una història d'històries. Una novel·la carregada d'ambició i gens acomplexada, circumstàncies ambdues difícils de fer coincidir en la narrativa catalana més actual. Una colla de personatges es troben asseguts el 31 de desembre a la taula d'un bar a la ciutat d'Ushuaia, a l'Argentina, la població més austral del planeta. Què hi fan, allí, tot sols? Per què no són a casa, amb les seves famílies i amics? Què hi busquen, en aquest racó recòndit? Tot i que no sabem qui ens parla fins a la pàgina 42, d'entrada s'assembla una mica a l'acudit: "hi havia una vegada un anglès, un xilè, un polonès, un mexicà..." Tots es busquen a ells mateixos explicant-se als altres: les seves històries (d'una manera o altra envoltades de desig i violència) els perfilen i els fan de mirall. D'un avió transoceànic a un pis de Liverpool; del submón de la corrupció i els sicaris mexicans a la supervivència d'un escamot de l'exèrcit polonès a la segona guerra mundial, Gegants de gel i les dotzenes de referències culturals que l'acompanyen és un món globalitzat i en moviment. Un món carregat de solitud i de tristesa que avança surant com un iceberg pels mars de l'Argentina. I ja sabeu que d'un iceberg només en veiem la ínfima part que sobresurt de la superfície...
Bon estiu i bones lectures, seguidors del Replà!

Homenatge al pare

PACO ROCA
La casa
Traducció al català de Tina Vallès
Astiberri Ediciones, Bilbao, 2016
Si algú, de xiquet, ha passat els estius en una casa de camp, quan obri aquest volum s’hi retrobarà de sobte: l’interior en penombra —per controlar la calor—, quatre o cinc habitacions perquè càpia tothom, els mobles rústics i pràctics —alguns de plàstic—, un munt de figuretes i «trastos vells que els pares ja no feien servir i també les coses que els meus germans i jo ja no volíem», una persiana que se n’ix de la guia, l’ametler, la piscineta, el garatge amb ferramentes i andròmines. La quietud. De fet, La casa comença amb un silenci estremidor, el de l’únic habitant d’aquest casalot que se’n va i no torna; una primera seqüència muda que, subtilment però de manera impactant, anuncia el que vindrà: la mort del pare.

En La casa de Paco Roca (València, 1969), la imatge del progenitor es construeix  de manera fragmentària, es va fent nítida a poc a poc a través dels records dels tres fills que es reuneixen per agençar l’habitatge i posar-lo a la venda. Tots recorden un home que no podia estar-se quiet, «treballar era la seua única afició»; llevat de l’estructura de l’edifici, pràcticament tot ho va fer ell amb ajuda de la família: el fill escriptor confessa que «venir a la casa era com anar a un camp de treballs forçats». La personalitat del protagonista, doncs, però també la dels fills i, en segon pla —present, però difuminada— la de les parelles. S’hi plantegen qüestions doloroses, no solament l’assumpció de l’orfandat, sinó també la malaltia, els últims moments a l’hospital, les relacions fraternals, no sempre fàcils: retrets, interessos, recances covades amb els anys.

Amb uns diàlegs mesurats, versemblants —un encert que no hi haja narrador— i unes transicions acuradíssimes en què els objectes vinculen present i passat —la taula, la mànega de reg, una fotografia, la pèrgola—, La casa és un còmic colpidor sobre el pas del temps i sobre la complexitat de la família, alhora que, en certa manera, el retrat de la generació que nasqué en la dècada dels seixanta i que ara cinquanteja.


Sang a les butxaques!

En Dídac no sap, ni intueix, què hi ha darrere de la paraula globalització. A voltes he intentat explicar-li allò de que tot el món estava connectat per una xarxa immensa de fils invisibles que permetien parlar d’una punta a l’altra de la terra sense cap mena de dificultat. Si a això, a més, intento explicar-li que un folre polar, com el vermell que habitualment porta, portava al darrere tota una llarga història..., tot plegat es complica tant i tant que és impossible que ho entengui. Per sort, a voltes trobo petites joies de la literatura que em faciliten molt la feina, llibres que, a vegades de forma directa o d’altres a partir d’una bona història, afronten i ens mostren amb claredat diàfana problemàtiques que removien consciències arreu del planeta, i d’aquesta manera tot plegat és de més bon passar.

Entre aquests títols podria citar algunes de les obres d’un autor que per a mi és de referència: Jordi Sierra i Fabra. Entre l’extensa producció d’aquest escriptor, m’ha estat especialment útil per explicar la guerra al Didac En un lloc anomenat guerra (La Galera, 2002). Amb aquella història en Dídac va comprendre com a les guerres només hi ha perdedors, i aquests tenen molts noms però tots tenen la mateixa característica: aquella guerra els ha pres la innocència, l’alegria i la confiança amb els altres, és a dir, la fe en la humanitat. Una altra de les virtuts d’aquesta novel·la rau en la seva qualitat literària, en no quedar-se a mig aire com ha passat altres vegades en les que el tema pesa, i massa, molt més que l’argument.


Un altra d’aquests llibres és el mític La vuelta al mundo de un forro polar rojo (Siruela, 2010), una petita joia que ens mostra la rerebotiga del comerç mundial i de l’anomenada globalització en un objecte tan quotidià i bàsic com és un folre polar. Amb aquest llibre en Dídac va començar a entendre que ara pot ser difícil sobreviure en aquest món nou, però abans era una autèntica heroïcitat sortir amb el cap ben alt de la compra de qualsevol objecte d’ús habitual.


Aquestes dos exemples són una mostra del que entenc que han de ser aquest subgènere literària de la crítica social: o fem literatura o fem un llibre informatiu, però quedar-se a mig aire és com vol i de dol, com amagar l’ou. I és que el lector jove vol, i necessita, saber a quina partida està jugant, i això no sempre es dóna.

Recentment, però, gràcies als safaris que en Dídac i jo organitzem a la recerca i captura de llibres, he desenterrat un títol realment interessant: Connexions, d’Elisabeth Stewart (Cruïlla, 2015). Aquesta canadenca, dedicada al món del guió on ha sobresortit amb diferents sèries i, fins i tot, amb una pel·lícula, ens planteja una qüestió molt simple: t’has preguntat mai d’on procedeix el mòbil que portem tots a la butxaca? I per donar-ne resposta l’autora ens acompanya a conèixer el món de l'or blau: el coltan. Aquest mineral rar és imprescindible per a la fabricació dels telèfons mòbils i ordinadors que els meus pares usaven a diari, uns aparells que contribuïren en gran mesura a aquella globalització que explicava anteriorment.


Connexions, publicada al Canadà el 2014, va anar fent forat i fins i tot va ser seleccionada per formar part del pòquer de títols finalistes al premi Protagonista Jove del curs2016-2017. La novel·la ens exposa, de forma molt real i documentada, els passos necessaris per a la fabricació d’un telèfon mòbil, des de l’obtenció dels materials rars, com aquest coltan, fins al seu ús –o abús-, passant per engalzar totes les seves peces. I com presentar-ho de forma amena i al mateix temps realista? Doncs l’autora ens fa posar en la pell de tres noies adolescents que representen cada un d’aquests moments.

De la mà de la Sylvie coneixerem com la troballa de coltan al subsòl d’un poblat de l’Àfrica central engega una guerra de la que la seva família i, per extensió, tot el seu poble es veuen obligats a fugir i a refugiar-se al país veí. Amb els ulls de la Laiping coneixerem com gegantines empreses xineses fabriquen els nostres telèfons mantenint en règim gairebé d’esclavatge a les noies de la Xina rural que marxen a les grans ciutats a la recerca del Dorado. I de la boca de la Fiona, una canadenca innocent i molt enamorada, coneixerem els perills d’un ús inadequat d’aquest aparell. Tot i això, per suposat, els problemes d’aquesta darrera no tenen res a veure amb la pèrdua de vides humanes o de llibertat que pateixen les dues anteriors.

Stewart no ens demonitza el telèfon mòbil, ans al contrari, ja que en molts moments és la solució per comunicar-se, gravar imatges, fer fotografies o altres usos que permeten que les protagonistes trobin sortida a alguns dels entrebancs. I aquesta és una de les grans qualitats de l’obra: el defecte no està en l’objecte si no en el subjecte.

L’autora ens mostra com de divers era aquell món, com d’injust i desequilibrat es va convertir la terra en la que vivien els meus avis. I tot partint d’una narració àgil, en la que les tres històries avancen en paral·lel sense tocar-se massa però ajudant-se a comprendre més i millor el trencaclosques que ens il·lustren. Una novel·la commovedora que hauria de fer-nos reflexionar sobre si portem sang a les butxaques o, si més no, responsabilitzar-nos més i millor de cara a la nostra propera adquisició –hi ha alternatives! 

Un replaner a Croàcia

Des del Saló del llibre Infantil i Juvenil de Sibenik (Croàcia) compten amb l'Ignasi Blanch, veí de l'escala, com a il·lustrador convidat d'enguany en la  10a edició de la Fira.

Des del 17 al 29 d'aquest mes de juny, l'Ignasi presentarà una exposició retrospectiva de la seva obra  i oferirà tallers. Una bona notícia que ens agrada compartir amb els seguidors del Replà.


Rodant per Alemanya

Fa un parell de setmanes que he tornat del saló del llibre de Saarbrücken, a Alemanya. Hi vaig des de l’any 2001 i em faig càrrec d’un estand on presento les novetats de les principals editorials catalanes i de l’estat espanyol.
He conegut personalment molts il·lustradors d’altres països que fan unes propostes artístiques tan diverses com Ivan Gantschev, Roberto Innocenti, Julian Press, Benjamin Lacombe o Andrea Petrlik Huseinovic, entre molts d’altres.
Saló del llibre infantil i juvenil a Saarbrücken (Alemanya)
Durant aquests anys m’han acompanyat autors del nostre país, com el veí de l’escala Àngel Burgas, amb qui vaig començar aquesta aventura alemanya, i molts d’altres: Maria Rius, Federico Delicado, Jokin Michelena, Jordi Sierra i Fabra, Miguel Larrea o Laura Gallego.
En els darrers anys procuro compartir aquesta experiència amb joves il·lustradors de Catalunya i amb grups que tenen una proposta editorial realment alternativa a les editorials més convencionals i conegudes. Vaig presentar el grup Queixal edicions, la il·lustradora Eva Sánchez, i aquest any m’han acompanyat tres joves il·lustradors components del taller La Roda.

Arribada a Saarbrücken
Tot va començar en un bar del barri gòtic de Barcelona. Jan Barceló, Raúl Vélez, Ferran Orta i jo mateix vam quedar per fer volar coloms tot parlant de la possibilitat de viatjar conjuntament al saló de Saarbrücken del 2016. Havent sopat vam començar a dibuixar damunt d’un full plegat en forma d’acordió, un Leporello. Aquest llibre, senzill i dibuixat a quatre mans, el vam imprimir en serigrafia i en vam fer una sèrie limitada i numerada al taller de La Roda, del qual ells en formen part. El vam titular “Freunde” (amics) i l’hem presentat a Saarbrücken juntament amb totes les propostes creades amb la mateixa tècnica tradicional d’estampació al seu taller del barri de Sants.
"Freunde"de Jan Barceló, Ferran Orta, Raúl Vélez i Ignasi Blanch.
Així, doncs, els tres components de La Roda m’acompanyarien a Saarbrücken per presentar les seves propostes i participar en les activitats programades al saló.

A l’arribar a Saarbrücken vam organitzar l’estand amb els llibres de les editorials, La Galera, Planeta, Timun Mas, Anaya, Edelvives, Casals, Bambú i amb els editats al taller la Roda. El nostre llibre “Freunde” tenia un lloc especial i, de fet, va ser el més sol·licitat!

Ferran, Jan i Raúl dibuixant al saló
Aquest any el país convidat al saló era Ucraïna i vam poder conèixer a molts il·lustradors i escriptors d’aquest país. Un vespre vam tenir la sort de compartir un sopar amb la il·lustradora Kateryna Shtanko i amb els escriptors Volodymyr Arenev, Zirka Menzatjuk, i amb Lesja Voronyna. També ens acompanyava la Dra Uliana Baran, presidenta del Centre d’investigació de la Literatura infantil i juvenil de Ucraïna. Vam parlar dels nostres projectes, de l’actualitat catalana i també de la situació conflictiva al seu país. Veure com podem ser de diferents en l’expressivitat gestual i el to de les converses, va ser una experiència que no oblidarem mai.

Amb la il·lustradora Kateryna Shtanko
Kateryna Shtanko és una de les il·lustradores de referència a Ucraïna, i ha rebut infinitat de premis. Al Saló presentava els originals del conte “La princesa i el gripau” basat en un antic conte del seu país.


Les seves il·lustracions són d’un traç molt delicat i plenes de detalls, amb moltes ornamentacions, com ara les filigranes decoratives que envolten cada imatge. Sempre fa referència a tradicions i costums ucraïneses, ens va comentar. És una persona molt tranquil·la i fuig de la popularitat.


Kateryna Shtanko
Normalment treballa als vespres i li agrada escoltar música que li resulta suggerent per a cada feina, especialment bandes sonores de pel·lícules.
També vam poder estar uns dies amb els joves il·lustradors de l’Art Studio Agrafka, també d’Ucraïna. Són la Romana Romanyshyn i l’Andriy Lesiv. Viuen i treballen conjuntament. Els seus darrers projectes han estat reconeguts a fires internacionals, com la de Montreuil a París i la de Bolonya. Això ha estat un suport indispensable per a les noves generacions d’il·lustradors ucraïnesos, ens comenta també la il·lustradora de Kiev, Olena Staranchuk.

Romana Romanyshyn i Andriy Lesiv
Per als joves il·lustradors actuals, el treball de la Kateryna és un referent que tracten amb molt de respecte, però el seu interès va més enfocat a propostes vinculades al disseny gràfic i a la tipografia, com en el cas dels d’Art Studio Agrafka.
A més a més, vam tenir la sort de compartir experiències i de dibuixar conjuntament amb la il·lustradora Emily Hughes. Emily és molt popular gràcies al seu llibre “Salvatge” editat al nostre país per Libros del Zorro rojo. L’Emily va nèixer Hawai i viu i treballa a Londres.
Ella mateixa està sorpresa de l’èxit obtingut amb aquest llibre creat des d’un interès personal i resultat dels seus neguits. Sovint es pregunta si l’educació ens ajuda o ens determina i limita. Va crear “Salvatge” amb el propòsit de fer pensar i també de divertir als lectors. L’Emily dibuixa molt i abans de cada llibre fa molts esbossos per trobar les composicions més interessants i per familiaritzar-se amb els personatges.
Emily Hughes
La seva intenció, ens va comentar, és mantenir el traç solt i expressiu dels primers esbossos en l’obra final.
Un dels matins del saló del llibre vam estar dibuixant tots plegats, també amb l’Emily, per als nens visitants de diverses escoles de la zona.
Els il·lustradors de la Roda van poder compartir la seva experiència en impressió serigràfica amb Jérémie Fischer, un il·lustrador de França, que
presentava el seu llibre “Animaux”.
Jérémie treballa amb petites edicions personals creades al seu taller de Lió, i viatja sovint per fires de llibres d’editorials alternatives i creades des de la revaloració de tècniques tradicionals d’impres-sió.

Jérémie Fischer
Evelyne Laube
També vam compartir un sopar amb L’Evelyne Laube, il·lustradora de Suïssa que presenta el llibre “Die Grosse Flut”, una edició pensada com a carpeta d’imatges on tracta el tema del diluvi universal amb unes il·lustracions fetes a llapis i de gran format. Aviat gaudirem de l’edició del llibre en castellà.

El nostre veí d’estand era l’il·lustrador Ulf Keyenburg. Ulf K, com es fa anomenar, viu a Essen, Alemanya i és un reconegut dibuixant de còmics. Aquest any signava el nou exemplar del llibre “Neue Geschichten von Vater und Sohn”, una revisió del còmic creat als anys 30 per Erich Ohsersi molt respectat a alemanya.
Ulf K.
Ulf també presentava el seu llibret autoeditat i imprès en serigrafia, “Monsieur M.” on ironitza amb el personatge de la mort i la desconfiança de la seva companyia quan s’apareix a un individu inno-cent que passeja pel carrer.

Vam tancar el darrer dia del Saló dibuixant en directe en una festa on el menjar, la beguda i les nostres il·lustracions creades in situ, servien per recollir fons i donar suport als refugiats sirians, acollits a la Zona de Saarland.

Des del taller La Roda se seguiran fent propostes de qualitat, amb tècniques tradicionals d’impressió i amb la seguretat que l’edició personals de petit format té un llarg itinerari. Seguiran en contacte amb aquests nous companys de viatge del món de la il·lustració, i l’any vinent jo tornaré a Saarbrücken per 16a vegada per constatar que el món és gran i que hi ha tantes maneres d’entendre i viure la il·lustració com persones que hi treballem.

Jan, Raúl, Ferran i Ignasi amb Emily Hughes a Saarbrücken
Això tot just comença!

Vols fer un Màster de LIJ?

Oberta la preinscripció al Màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura
El Departament d’Ensenyament reconeix aquest títol per al perfil docent “Lectura i bibliotecaescolar”, un dels nous perfils d’especialista que poden ser reclamats per les escoles públiques per formar part del professorat del centres. El Màster és semipresencial, amb dues tardes setmanals a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB (al costat de l'estació de Sants). Podeu veure'n el vídeo informatiu http://www.gretel.cat/noticies/video-master-biblioteca-escolar-promocio-lectura/ I fer la preinscripció aquí.

Sense Títol

A Llibres al replà, entre moltes altres coses, hi trobareu articles sobre els principals elements d’entrada a una obra literària, com ara la coberta i els inicis. També sobre elements de sortida: els finals. Hi ha, però, algun altre element que encara no hem tractat i és clau per a captivar la mirada del lector quan aquest no sap quin llibre escollir: el títol.
Roland Barthes deia que el títol és “un aperitiu”, tot insistint en el seu paper d’obertura en direcció al text.
De títols n’hi ha tants com llibres al món. La majoria són informatius, com ara Història de Babar el petit elefant de Jean de Brunhoff (Ed. Pagès), o bé, Inventari de contes de Joan Mitjons (Piscina, un petit oceà)... però també n’hi ha alguns que van, deliberadament, un pèl més enllà, Hi ha un cocodril sota el llit de Mercer Mayer (Corimbo).  
Al 1r 2a, alguns d’aquests dies de pluja primaveral, m’he dedicat a elaborar una tesi casolana sobre el tema, a obrir paraigües per a cada tipologia de títols i a aixoplugar-ne uns quants a sota de cadascun d’ells... 

1.    EL SUBJECTE, o el protagonista
En els llibres infantils és molt habitual que el nom del protagonista coincideixi amb el títol, o bé, formi part d’aquest. Ho és pel seu pes específic en la història, però també perquè el seu nom s’utilitza com a crida a amics potencials.


La llista podria ser enorme. A tall d’exemple: Elmer de David McKee (Beascoa), Frederick de Leo Lionni (Kalandraka), Pippi Calcesllargues d’Astrid Lindgren (Joventut), Serena de Dolors Garcia Cornellà (Cruïlla), En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende (La Galera).

1.1.        El protagonista + 1 característica
Sovint, al nom propi del protagonista s’hi afegeix alguna característica que el fa diferent a la resta de mortals: La Nana Bunilda menja malsons de Mercè Company (Mars), Joana de les paraules clares de Muntsa Fernández (El Cep i la Nansa), Stina, la nena de gel de Lani Yamamoto (Babulinka Books).
  
1.2.        El protagonista anònim
A vegades, el protagonista no s’individualitza pel seu nom, sinó per la seva feina, o bé, per una determinada manera de fer. Val a dir que, en aquests casos, el misteri s’escampa al seu voltant: El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger (Empúries), o bé, Els tres bandits de Tomi Ungerer (Kalandraka).
  
2.     EL VERB, o l’acció
Un dels ingredients bàsics per a l’èxit d’un llibre per a infants i joves és l’acció, que se sol focalitzar en l’aventura. Sovint, aquesta ja es mostra des del títol, amb la presència del verb:
Nyam, nyam de Mar Benegas (Combel), Anem a caçar un ós de Michael Rosen (Ekaré), Corre, Maria, afanya’t! de N. M. Bodecker (Lumen), o bé, Ens enlairem! de Sean Taylor (Takatuka).


3. EL COMPLEMENT DIRECTE, o l’objecte
En algunes històries, sovint, hi ha un element, o bé, un objecte, que és clau en el desenvolupament de les mateixes i fins i tot en el desenllaç del nus creat. És tan important que acaba esdevenint títol: El molinet màgic (La Galera), La guia fantàstica de Joles Sennell (Animallibres), Sopa de pedra d’Anais Vaugelade (Corimbo), El punt de Peter H. Reynolds (Serres), o bé, Un mitjó diferent a cada peu de Joan Calçotets (Piscina, un petit oceà). 


Contes de la perifèria
4. ELS COMPLEMENTS CIRCUNSTANCIALS
4.1. De lloc
El lloc cap on ens condueix la història, moltes vegades, és el principal objectiu dels protagonistes, o bé, és l’escenari de les seves vicissituds, un lloc tan particular que mereix figurar amb lletres lluminoses a la porta d’entrada: Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak (Kalandraka), Alicia al país de les meravelles de Lewis Carroll (Baula), Oh! Que bonic és Panamà! de Janosch (Kalandraka), L’illa de l’avi de Benji Davies (Andana), Contes de la perifèria de Shaun Tan (Fiore)...
  
4.2.        De temps
El moment concret o el període de temps en el qual succeeix la història també és clau. És aquell temps o aquella època, i no podria ser cap altre: Quan el meu pare era un arbust de Joke van Leeuwen (Cruïlla), La nit que Wendy va aprendre a volar d’Andreu Martín (Bromera), En Martinet tenia ganes de fer pipi la nit de reis de Chema Heras (Kalandraka), Diumenge, al matí, al peu del salze de Dolors Garcia Cornellà (Barcanova), El dia que es van menjar en Lluís de John Fardell (Joventut).
  
         4.3.        De manera
A vegades, la forma o l’actitud amb què els protagonistes viuen els fets i superen les dificultats també té la seva importància i marca el devenir d’una història: Com peix a l’aigua de Daniel Nesquens (Thule), A tota vela! de Mar Virgili (Cruïlla), Córrer sense por de Giuseppe Catozzella (Sembra).

5.     LES FRASES SUBORDINADES
Hi ha també títols curiosos, amb frases subordinades, que, per ells mateixos, ja són com una història, com un micro-relat: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow de Francesc Puigpelat (Bromera), Això és un secret que només ser jo d’Eulàlia Canal (Animallibres), La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap de Hans Werner Holzwarth (Kalandraka), Quan l’home més fort del món agafa el telèfon, tothom el confon amb la tieta Encarna de Roser Rimbau (Takatuka)...
  
6.     EL COMPLEMENT INDIRECTE, o el lector
El principal complement indirecte d’un llibre és el lector a qui s’adreça. El títol, molt sovint, també el té en compte, per si aquest no s’ha adonat que les històries van per ell. La manera com s’hi adreça, però, varia.


6.1.        La interpel·lació

De quin color és un petó? de Rocío Bonilla (Animallibres); On és el meu barret? de John Klassen (Milrazones); Quantes arrels de gerd necessites per ser feliç? de Montse Junyent (Comanegra); Respira d’Inés Castel Branco (Fragmenta).

6.2.        La confidència
Shhh! Tenim un pla de Chris Haughton (Milrazones); Però jo sóc un ós! de Frank Tashlin (Viena); Hi ha un nen al lavabo de les nenes de Louis Sachar (Cruïlla); Jo que vaig dormir amb lleons de Laia Longan (Animallibres).

6.3.        L’advertència
Prohibido leer a Lewis Carroll de Diego Arboleda (Anaya); Compte amb la granota de William Bee (Joventut); No vull sortir al pati! de Nathalie Kuperman (Estrella Polar); Els fantasmes no truquen a la porta d’Eulàlia Canal (Animallibres).

7.     RESUM, o una síntesi
Sigui quin sigui el títol que figura a la coberta del llibre, sigui més reeixit, més divertit, o bé, més eixerit, a continuació et trobes amb històries de colors i de textures diverses, que a vegades responen a les expectatives creades, però moltes vegades, no. I com a lector, pots arribar a valorar si l’elecció d’aquell títol ha estat pertinent o potser... impertinent!
Val a dir, però, que posats a triar, a mi, Pippi Calcesllargues, m’agraden aquells títols que amb una única paraula defineixen i sintetitzen amb precisió l’essència del llibre: Zoom d’Istvan Banyai (FCE); Flotante de David Wiesner (Océano); Emigrantes de Shaun Tan(Fiore); Salvatge d’Emily Hughes (Zorro Rojo); Un fill d’Alejandro Palomas (La Galera)...


I llestos.
I a qui no li agradin els títols triats, que en busqui d’altres, que, al mercat, n’hi ha per donar i per vendre. I en acabat, que ens els faci arribar a través dels comentaris d’aquesta notícia encara Sense Títol, d’Hervé Tullet (Kókinos).