Les capses de sabates de Joana Raspall


El 2013, entre d’altres, és l’any de celebració del centenari de Joana Raspall, amb l’extraordinari fet diferencial que la poetessa els fa de bo de bo, en vida.
Arreu del país, actes i lectures diverses, al voltant dels seus poemes, ho proclamen als quatre vents i li regalen un homenatge embolcallat amb paraules boniques.

Durant la postguerra, Joana Raspall va treballar de manera incansable perquè hi hagués eines per quan es pogués tornar a parlar en català. Elaborà tres diccionaris que amb els anys esdevindrien molt valuosos: Diccionari de sinònims (1972) amb Jaume Riera; Diccionari de locucions i frases fetes (1984) i Diccionari d’homònims i parònims (1972), ambdós amb de Joan Martí.

Per a elaborar-los, la seva feina consistia en escriure les definicions en fitxes i en desar-les en capses de sabates.

LA CAPSETA
Tinc una capsa de nacre
lligada amb un llaç sedós.
Hi guardo sospirs de l’aire,
perfum, estels i frescors
entre paraules boniques
i l’amor dels meus amics.

Ai!, si perdés la capseta
amb aquests tresors tan rics!
(Pinzellades en vers. Baula, 1998)

A les golfes del nostre edifici, hi guardem records, obres clàssiques, homenatges... com ara aquesta bella imatge de les capses de sabates, plenes a vessar de fitxes amb paraules escrites.

Una imatge que recorda la de l’enorme calaixera de Mossèn Antoni Alcover, un armari de 33 calaixos, gairebé un mite de la història de la nostra llengua, capaç de contenir 90.000 cèdules farcides de paraules i definicions. A la qual, s’hi hagueren d’afegir noves calaixeres per encabir tota la riquesa lèxica del nostre idioma i de l’enorme diccionari que ell elaborà.

Ai, que lluny quedaven encara els discs durs dels ordinadors i els núvols d’emmagatzematge virtual!!!


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada