Una trajectòria fantàstica

Tot i que ja feia alguns anys que jo tenia una trajectòria lectora pròpia, vaig començar a interessar-me per la literatura infantil al voltant dels vint-i-dos anys, a finals dels anys vuitanta.

O sigui que, fent una lectura òbvia d’aquest trajecte, podríem assegurar sense por a equivocar-nos que sóc un lector infantil una mica tardà.
O sigui que, fent-ne una de no tant òbvia, adreçada a pares, mestres i bibliotecaris, podríem afirmar que mai s’ha de perdre l’esperança que algú esdevingui lector i cal seguir llençant fils, esquers i cables perquè un infant o un jove piqui, tal com ho faria un peix.

Un dels primers autors que vaig descobrir, en aquells temps, i que em va engrescar a continuar llegint literatura semblant fou Pep Albanell, conegut per als infants amb el pseudònim de Joles Sennell.
En un primer moment, em va captivar un recull de contes anomenat Dolor de rosa, i en concret dos dels contes que contenia: el primer, el que donava títol al recull. En ell, cada vegada que el protagonista, un noi tímid i enamoradís, veia la noia que l’atreia se li formava un núvol de color rosa al voltant del cos, amb tot el que això suposava quan arribava a la feina o anava a l’autobús. El segon, un de molt breu anomenat La senyora realitat, on el mateix autor es defensava de les crítiques d’una senyora pel fet d’oferir ficció als seus fills i treballar amb la imaginació. Era un conte que li servia, amb poques paraules, per definir la tasca de l’escriptor per a infants.

Després descobriria El llapis fantàstic; la seva obra magna, La guia fantàstica; i ja més tard: L’habitant del no-res, Les joguines imaginàries, La Irene i el gargot, El bosc encantat, La música perduda... d’entre les moltes que formen part d’una obra completa que s’ha anat ampliant a mida que els anys han anat avançant, tot formant un cos força sòlid, amb alguns llibres de referència en la història de la nostra literatura per a infants i, d’altres, de més discrets.

Observant-la des de la talaia del temps, hom s’adona que ens trobem davant d’un dels creadors de contes més grans del país, no tan sols per a infants, sinó també per a adults. Integrant del col•lectiu Ofèlia Dracs, i autor de reculls tan esplèndids com Els ulls de la nit (La Magrana, 89) on, en aquell temps, també em va encisar un conte anomenat Escrit a les parets, en el qual la protagonista descobreix uns fragments escrits amb guix als murs de la ciutat, cadascun dels quals porta un número identificatiu. Ella cercarà per tot Barcelona, i fins a les darreres conseqüències, les diverses parts d’una història misteriosa i romàntica.

En els contes de Joles Sennell hi destaca per sobre de tot la barreja de realitat i fantasia, amb unes imatges literàries molt potents, així com l’humor, la tendresa i la ironia, entre d’altres ingredients.
Sense fer gaire soroll, Pep Albanell, o Joles Sennell que ve a ser el mateix, ha creat escola de lectors i també d’escriptors, i s’ha guanyat a pols i amb paciència el fet d’esdevenir notícia aquest setembre. Durant la Setmana del Llibre en Català, l’autor rebrà el premi Trajectòria 2013, merescudíssim per tota la tasca feta fins ara en pro de la bona literatura.
Albanell també ha estat noticia darrerament, ja que editorial Cruïlla ha reeditat un dels seus contes més antics i més emblemàtics, La història d’una bala, publicat el 1981 per Hymsa, llegit i treballat en moltes escoles, i narrat per diversos narradors orals.

SENNELL, Joles. Història d’una bala. Il•lustr. Jorge del Corral. Barcelona: Cruïlla, 2013. 42 p. (El Vaixell de vapor. Sèrie blanca; 89)

Un conte que parla de la pau i de la guerra a través d’una altra trajectòria, la d’una bala que té sentiments i que no vol caure damunt dels pobles i de les persones per no fer-los mal. Un conte sempre vigent, malgrat el pas de més de trenta anys per sobre seu.

L’edició de Cruïlla li ofereix una nova oportunitat, però també una nova dimensió, amb un disseny més clar i acurat que l’original –en aquella època poc es parlava de disseny!- i unes il•lustracions que el doten de més claror, més concreció, més força. 
Jorge del Corral n’és l’autor, un il•lustrador aragonès que a mida que va publicant, es va fent un espai particular en el panorama actual. En aquest cas, opta per no humanitzar tant la bala com en l’original, o fer-ho d’una manera més subtil, i donar protagonisme als personatges que hi tenen un cert lligam. Destaquen especialment els diversos punts de vista des d’on focalitza aquesta trajectòria, sensible i fantàstica com la del seu autor.

1 comentarios :

Sens dubte un premi molt merescut. Ens fa molta il·lusió.
gràcies Pippi per fer-ne ressò.

1r 1a

Publica un comentari a l'entrada