Sempre ens retrobarem a París!


Aquest any en Nils, un nen noruec, ha aconseguit que li regalin una nina Barbie pel seu aniversari. El seu pare estava capficat en obsequiar-lo amb una pistola de plàstic, per jugar com fan els nens com cal. Però en Nils només somia en el món dolç de les Barbies i no sabria que fer-ne, d’una pistola. Finalment juga feliç a casa seva, escoltant les quatre frases que pot pronunciar la nina de color rosa. Tot es torna d’aquest color a casa d’en Nils.

Aquesta és la historia del protagonista d’un dels àlbums il·lustrat que aquest any he pogut gaudir al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Montreuil, París. Editat per Albin Michele Jeunesse, Nils, Barbie et le problème du pistolet, és una de les novetats d’aquest any al saló de la capital francesa.

Al Salon du livre et de la presse jeunesse Seine-Saint-Denis de París es poden trobar llibres il·lustrats amb temàtiques diverses i amb tot tipus de registres gràfics. Des de l’any 2000, hi vaig tots els anys amb més de 40 alumnes d’il·lustració de l’Escola de la Dona. A tots ens provoca un sentiment d’enveja sana quan descobrim la diversitat i la riquesa tan gran de llibres i àlbums il·lustrats que hi ha al país veí comparant-ho amb l’estat espanyol o Catalunya. Tot i així, tornem amb la sensació d’haver aprés molt i amb ganes de canviar alguna cosa a casa nostra; de ser més oberts , més creatius i més actius dintre de les possibilitats que l’entorn editorial d’aquí ens permet.

Des de l’any 1984 i a final de novembre, trobem al barri de Montreuil de París, una mostra de les principals novetats en literatura infantil i juvenil editades a França. Un saló per a professionals, escriptors i il·lustradors i també per a famílies i escoles.

Aquest any al saló hem pogut visitar la mostra sobre els herois de la nostra infantesa i les noves interpretacions que s’han creat posteriorment en registres diferents o en suports diversos, com ara en cinema, còmic i dibuixos animats…. Creats des del 1858 fins al 2010, podem trobar a la Pippi Langstrum de l’Astrid Lindgren, al Max d’Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak , a Loulou, el personatgede Grégoire Solotareff o al petit Sam Sam de Serge Bloch.
També hem gaudit de l’exposició amb obra original de cinc il·lustradors actuals i de referència Entre elles, l’obra en blanc i negre i de traç solt de l’Olivier Tallec; els còmics de Marjane Satrapi i les aquarel•les de gran format i colors molt vius de la Loren Capelli.

Com tots els anys, no disposem del temps necessari per veure tots els llibres que voldríem.
Hi ha editorials on és obligat passar-s’hi una bona estona, com Editions du Rouerge, aquest any amb la presència de Christian Voltz i els seus llibres amb il·lustracions ingenioses, fetes amb collage. A la mateixa editorial també hi ha la il·lustradora d’Estònia Piret Raud, que presenta dos reculls de contes propis il·lustrats per ella mateixa.

Passem per l’estand de Pére Castor, on seguim apreciant les edicions de clàssics com els de Gerda Müller. Repassem les col·leccions d’àlbums sense text d’ Autrement Jeunesse , aquest any amb el nou libre de la il·lustradora francesa Princesse Cam Cam, Une Reencontre.

També visitem l’estand de L’École des Loisirs on, any rere any, recollim i col·leccionem els seus petits catàlegs amb la biografia d’alguns il·lustradors i visitem la creixent editorial Sarbacane, aquest any amb moltes novetats il·lustrades de manera representativa i figurativa per la jove il·lustradora Christel Espie.
Per primera vegada està present al saló de París l’editorial Csimota de Romania, amb els seus llibrets de petit format, sense text i amb interpretacions lliures de contes clàssics dels Grimm i de Perrault fetes per il·lustradors de països diversos. Una petita joia que coincideix amb la proposta de l’editorial valenciana Milimbo, per tercer any al saló, que també hi presenta llibres sense text però amb un registre més conceptual.

Entre editorial i editorial, podem mirar als passadissos les vitrines amb la feina de Vladimir Cruells, que presenta uns personatges amb tècnica mixta, ninots que provenen dels còmics americans i japonesos amb els caps o part del cos substituïts per utensilis habituals i material de deixalla. Un món com a metàfora de l’actualitat, com a crítica als temps que ens ha tocat viure, diu l’autor.

Personalment busco llibres que m’ajudin a eixamplar la meva biblioteca de literatura infantil i juvenil, prou extensa. Busco llibres amb formats diferents, obres dels petits editors com Jean Vincent Sénnac i Benoît Jacques que s’editen els seus propis treballs i, sobretot , les noves propostes d’alguns il·lustradors francesos dels que en sóc un seguidor fidel, com ara Benjamin Chaud, Olivier Tallec, Nicole Claveloux o Renaud Perrin, entre d’altres...Intento que els nous libres siguin una aportació a la meva formació constant com a il·lustrador i que repercuteixin directament en la formació dels meus alumnes de Barcelona.


Faig un repàs d’algunes novetats que han arribat a casa aquest any des del saló de Montreuil.
Al nou llibre d’Éric Veillé , il·lustrat per Pauline Martin, Le Bureau des Papas perdus, el jove protagonista ha perdut el seu pare, i gràcies a un detectiu expert en pares perduts, retrobarà el seu progenitor i revisarà la diversitat de maneres d’entendre la vida dels molts pares perduts que ronden per l’oficina del detectiu expert.

Marianne Dubuc, autora i il·lustradora, em dedica el seu llibre Le Lion et l’Oiseau. Un cant a l’amistat amb presència de dos protagonistes ben oposats, representats per dos animals de naturalesa ben diferent, un llaó i un ocell.

A La joie de Lire, trobem una novetat de la il·lustradora alemanya Rotraut Susanne Berner amb text de Jürg Schubiger, Quan la mort est venue. Un llibre sense concessions que parla de la mort d’un nen.

L’Anniversaire és el nou títol del llibre escrit i il·lustrat per Pierre Mornet. Unes il·lustracions figuratives, plenes de detalls, on presenta un món oníric ple de nenes que ens fan pensar, sens dubte, en les fotografies de Lewis Carroll.

La jove il·lustradora Joanna Hellgren, que els tres darrers anys ha anat editant la seva novel·la gràfica Frances, ens sorpren amb una novetat il·lustrada a tot color, Le Châle de grand-mère, amb text de Asa Lind. Un llibre que parla de la importància de jugar i de l’amistat de dues cosines que s’amaguen rere una mantó brodat de la seva iaia i deixen volar la imaginació just uns dies abans que la dona es mori.

En l’apartat de llibres il·lustrats per a adults, ens trobem amb tot un seguit d’obres que tenen com a referent l’estil Lowbrow, tal com m’explica un alumne meu. Il·lustracions relacionades amb la premsa alternativa i l’Street Art. Dents, pèls, imatges explícitament sexuals, còmix, vòmits...
El llibre Le Lac sombre, de Tom de Pekin, ens mostra una ambientació fosca, amb personatges misteriosos coberts amb caputxes negres i el cos nu, que es relacionen i es comuniquen de nit i envoltats d’arbres al bell mig d’un llac. Un treball inquietant, ple de bellesa i realitzat només amb carbonet per l’autor nascut a París.

Aquest any he tornat a casa amb una doble alegria: he comprat de la il·lustradora Nicole Claveloux, a qui admiro, Les aventures d’Alice au Pays des Merveilles de Lewis Carroll, És un llibre de l’any 1974 que ha reeditat Grasset G Jeunesse. Unes il·lustracions molt típiques de la dècada dels setanta, amb una estètica que beu del pop i la psicodèlia, amb un gust per la ornamentació que contrasta amb una composició ordenada, més geomètrica, que ens recorda una mica a Heinz Edelmann, il·lustrador alemany del musical Yelow submarine, basat en el grup The Beatles, o a la manera de fer de Seymur Chwast, dissenyador , il·lustrador i tipògraf americà.
Les aventures d’Alice au Pays des Merveilles, de Nicole Claveloux, va guanyar la Golden Apple a la Bienal de Bratislava, l’any 1976.

Abans de marxar em trobo amb l’il·lustrador i amic Renaud Perrin. Acaba de publicar per a Rue du Monde. El seu darrer llibre, Des deux Côtes du monde, parla de dos joves d’ indrets llunyans, Espanya i la Patagònia, que viatgen . Les seves vides es creuaran, al costat de monstres marins, balenes i moltes aventures. Renaud ha realitzat unes xilografies amb una tècnica precisa i impecable. Narrativament, el llibre presenta dues històries paral·leles que poden ser llegides per separat o fer-ne una lectura creuada. Amb Renaud ens veurem molt aviat a Barcelona !

I tornaré a París cada any amb l’esperança de retrobar-me amb tot l’ample univers de la literatura infantil i juvenil il·lustrada de qualitat. Sobretot per continuar aprenent i descobrint, i per poder aportar, ni que sigui una mica, una alenada de novetat al món editorial del nostre país, bastant més reduït.
Es tracta d’anar avançant, sense pauses i amb il·lusió. I sempre ens podrem retrobar al Saló del llibre infantil i juvenil de París.

1 comentarios :

Tan de bo per molts anys ens retrobem a París. La família Mumin ha tingut la sort d'anar un cop més al saló de Montreuil amb un grupet de bibliotecàries fanàtiques i és curiós llegir l'entrada de la veïna Sra. Anglada.
El saló té mil-i-una lectures, coincidim en alguns dels llibres i descobriments però en molts d'altres no, fins i tot, algunes coses ni tan sols les vaig veure.
Quan vas al Salò de Montreuil, cadascú espigola segons els seus interessos o a vegades és l'atzar que et fa descobrir alguna meravella amagada entre les piles i piles de llibres.
És tota una experiència que s'ha de viure.
Gràcies Sra. Anglada.

Publica un comentari a l'entrada