La ginesta altra vegada...

Sant Jordi ha passat i, com cada any, ens ha deixat una tauleta de nit plena de llibres que no paren de xiuxiuejar: "llegeix-me, llegeix-me"...
Aquests són els que hem comprat al 1r 1a per a satisfer la gana lectora de tota la família Mumin:
 


Ara bé, si un llibre ha aconseguit despertar passions a casa nostra, ha estat el recull de cal·ligrames que Montse Ginesta ha publicat a Baula, dins la col·lecció Capsa de contes. 

Montse Ginesta. Poemes dibuixats. Baula, 2014.  34p. (Capsa de contes; 33)
El llibre neix amb certa voluntat didàctica perquè s’inicia amb una petita introducció sobre què és un cal·ligrama: 

“Els cal·ligrames són un tipus de poesia visual. Per representar el contingut del poema es fa servir una determinada col·locació de les paraules, la cal·ligrafia i el tipus de lletra. 
Així, les paraules formen un dibuix.” 

També s’esmenten els dos grans poetes que dins la literatura catalana han estat referents en la creació de cal·ligrames i poesia visual: Joan Salvat-Papasseit i Joan Brossa.


I com tots ells bevien d’autors com Guillaume Apollinaire, protagonistes de les avantguardes literàries de principis del segle XX. Tot i que en realitat la poesia visual ja era present en la literatura grecollatina i en cultures com l’àrab o la hindú.

Le Apollinaire. Il·lustr. Aurélia Grandin. Mango Jeunesse, 2000 (Album Dada)
Tenint en compte que la nostra és una comunitat de veïns molt lectora, no cal estendre’s massa amb els preliminars: tots coneixem què és un cal·ligrama i qui és Montse Ginesta.
Darrere les seves il·lustracions aparentment senzilles, de personatges caricaturescs i humorístics, sempre s'endevina l'interès per altres disciplines artístiques com el disseny, l'arquitectura i l'escenografia. Ginesta, com explicava en aquesta entrevista al Faristol, és tastaolletes, amant de la música, i tant la podem trobar fent d'editora a la revista Piu-piu, com en projectes de poesia i llibre d'art.  

A Poemes dibuixats trobareu catorze poemes, per una banda escrits en un format clàssic, amb lletra lligada, i al seu costat la versió cal·ligràfica. En aquesta segona part, Ginesta, a banda de jugar amb la disposició del text, ha enriquit el cal·ligrama amb un treball més pictòric, amb uns resultats francament suggerents.

La boca. pàg. 27
El caramel. pàg. 23

I arribats en aquest punt us vull fer dues confessions: 
1.
A mi, els cal·ligrames, em fascinen. I tinc la sensació que es tracta d'una fascinació compartida amb molts educadors, autors i amants de la poesia i infants. No entenc com pot ser que les llibreries i les biblioteques no estiguin plenes a vessar de llibres de cal·ligrames i de poesia visual. La xarxa en va plena del treball que se'n fa a les escoles, fins i tot a les d'adults. Mireu, si no, a Bibliopoemes i a Viu la poesia.
Entenc que no deu ser un gran negoci editorial això de vendre poesia, i fins i tot, que potser hi ha problemes de drets. No ho sé, parlo des del total desconeixement dels números i la burocràcia literària.

Però somnio que un dia entraré a l'Espolsada i veuré un llibre de gran format (me l'imagino amb una espiral de llibreta i pàgines gruixudes) on trobaré els cal·ligrames i poemes visuals dels autors que hem esmentat, però també tots els de Josep M. Sala-Valldaura o els que el meu admirat Miquel Obiols va escriure a El tigre de Mary Plexiglàs (Columna 2002) i a Ai, Filomena, Filomena! i altres contes (Kalandraka, 2012).

  
En aquest llibre que imagino, també hi haurà un apartat per a la poesia visual i podrem trobar-hi creacions d'Isidro Ferrer o de Chema Madoz, que barregen poesia, art, escultura, fotografia... I de molts d'altres que jo desconec però que ben segur us vénen al cap.

Chema Madoz
Chema Madoz

2.
Passejant pel Món llibre em vaig creuar amb Montse Ginesta i vaig voler-la felicitar. I sabeu què em va respondre? Que té un calaix amb milions de cal·ligrames i fa anys i panys que busca un editor i ningú els vol per a res. Aquests d'ara són una petita selecció que han editat amb dues condicions: una, afegir el poema al costat per si de cas els infants no entenen el cal·ligrama. I dos, que només se n'editaran més si aquest llibre es ven prou.
Així que sisplau, feu el favor d'apagar l'ordinador i aneu a comprar els Poemes dibuixats.

Ah! I si coneixeu altres poetes visuals que mereixerien formar part d'aquest llibre somniat, no dubteu a escriure'ns un comentari!

3 comentarios :

Veïna, a més a més del llibre i dels seus poemes adreçats a primers lectors -que, per cert, és ben escàs el material existent!-, de la teva entrada molt il·lustrativa del tema, m'agrada la poètica i la ironia del títol que has escollit per a la mateixa!
Però, de tan de pressa que he marxat a comprar-lo, m'he deixat les claus i m'he quedat tancada al replà. Em podràs obrir el teu pis per saltar d'un balcó a l'altre?

Veïna, un dia, si vols, et puc fer cinc cèntims de la dura economia del llibre i de com la poesia és un doble salt mortal, sense xarxa, per una editorial. Però tot i això n'hi ha que perseveren, i Baula és una d'elles. I és que encara hi ha editors que hi creuen! Per molts anys.
2n2a

Gràcies veïns. Intueixo les dificultats econòmiques que viuen les editorials. Però a vegades amb costa de creure o em fa pena les coses que ens arribem a perdre per diners: com en aquest cas els cal·ligrames o com ja hem dit mil cops la continuació del llibre de Vango...
Si, jo també vull felicitar a Baula per la seva perseverança!

Publica un comentari a l'entrada