La família de la Calpurnia i altres animals

L’any 2010 l’editorial La Galera va publicar L’evolució de la Calpurnia Tate, una obra primerenca de l’autora nova zelandesa Jacqueline Kelly. Les bones crítiques i el boca orella van fer que aviat molts de nosaltres caiguéssim enamorats de la protagonista: una nena d’onze anys que lluita per canviar el destí que la societat conservadora de finals del XIX li té reservat. 

Calpurnia Tate viu a Fentress, Texas, en una granja propietat dels Tate, al costat de sis germans, tots nois. Mentre el pare manté el negoci familiar de cotó i bestiar que els ha convertit en una família adinerada, la mare es dedica a torturar a Calpurnia perquè aprengui a brodar, a cuinar i a tocar el piano. 

Som a l’estiu de 1899 i el futur de Calpurnia està escrit: convertir-se en una noia de profit, ser presentada en societat als divuit anys i casar-se amb un jove pròsper. 
Però Calpurnia té un esperit científic. Inspirada pel seu avi i per la lectura de L’origen de les espècies de Darwin vol convertir-se en naturalista. 

Escrit en primera persona, amb un llenguatge descriptiu, una prosa àgil i un ritme pausat, L’evolució de la Calpurnia Tate ens explica com aquesta nena, amb una llibreta i un llapis sota el braç, està decidida a llaurar-se una carrera científica al costat del seu avi, l’únic conscient de la injustícia que viu la seva néta. 

El llibre relata un any intens de la vida de Calpurnia, però la riquesa del personatge és tan gran, que era necessària una continuació. Per sort, cinc anys després, l’autora publica El curiós món de la Calpurnia Tate que comença l’any 1900, just quan acaba la primera part. 


Malgrat entrar al segle XX, ens trobem allà mateix. Calpurnia es fa gran i cada cop té més clar que a casa seva és una ciutadana de segona. Però el seu món s’amplia i, intel·ligent i enginyosa com és, comença a jugar les seves cartes. 
En aquesta segona part la figura de l’avi queda en un segon pla, tot i que es manté sempre ferm al costat de la Calpurnia, i prenen força tres nous personatges molt interessants: 

En Travis, el seu germà petit 
Calpurnia és invisible per la majoria dels seus germans, excepte per en Travis, l’únic que no es comporta com un cràpula. En Travis és un enamorat dels animals i viu en una cerca constant de la mascota ideal: un armadillo, un ós rentador... Podria estudiar veterinària, però en Travis no pot veure sang sense desmaiar-se. Calpurnia l’ajuda, el protegeix... i d’alguna manera, la contraposició entre aquests dos personatges li serveix a l’autora per mostrar com l’esperit científic no té res a veure amb el gènere. 

La cosina Aggie, amb la seva màquina d’escriure Underwood 
L’autora se serveix d’un fet històric de la història dels Estats Units, l’huracà de Galveston de 1900, per justificar l’arribada de la cosina Aggie, una jove a punt de fer els divuit anys, que s’instal·la a casa dels Tate, just a l’habitació, al llit de la Calpurnia. Tot i que no tenen gaires coses en comú, la visita de la cosina ofereix a la Calpurnia informació molt valuosa pel seu futur. L’alliberament de la dona demana, no només un caràcter fort i les idees clares, sinó certa independència econòmica. I això vol dir que s’ha de buscar una feina. 

El doctor Pritzker 
La desgràcia de l’huracà també porta al poble el doctor Pritzker, que exerceix de veterinari i es converteix, sense voler, en un nou mestre per a la Calpurnia. La recerca naturalista queda una mica de banda i la jove protagonista se centra en l’estudi dels animals i les seves malalties i tractaments. 
Tot i les reticències inicials, el doctor Pritzker haurà de reconèixer que Calpurnia podria ser una gran professional de la medicina veterinària

Calpurnia Tate és una noia intel·ligent, lluitadora, valenta, amb un gran sentit de la justícia, disposada a capgirar el seu destí. Una protagonista de luxe que pot servir d’exemple, malgrat el tòpic, a moltes generacions. 
Pel que fa al llibre, llegeixo algunes crítiques que troben que El curiós món de la Calpurnia Tate és una mica dispers, que no arriba al nivell de la primera part. Pel meu gust, està tan ben descrit l’ambient on es desenvolupa tota l’acció, l’entorn de la família Tate, que no m’ha fet falta un guió més tancat. Al contrari, la suma de nous personatges secundaris però atractius, em fa pensar que encara necessitem un tercer llibre més de Calpurnia, i un quart...


Kelly, Jacqueline. El curiós món de la Calpurnia Tate. Trad. Jordi Vidal i Tubau. Barcelona: La Galera, 2015 (Bridge)
Kelly, Jacqueline. L’evolució de la Calpurnia Tate. Trad. Jordi Vidal i Tubau. Barcelona: La Galera, 2010

3 comentarios :

Jo ja espero el tercer!!! Aquesta vegada els secundaris han agafat una força que no és just que ens deixin amb el cul a l'aire. Com a lectors exigim més Calpurina!!!

Totalment d'acord veí! Alba, Dídac, bones festes!

Oh! quines ganes de llegir el segon! El primer em va encantar.

Publica un comentari a l'entrada