Els petits canvis són poderosos

“Els petits canvis són poderosos”, proclamava el capità Enciam fa ja força anys a la televisió. Sota el paraigua del seu lema, hi podríem aixoplugar un munt de personatges de la literatura que, amb canvis minsos, reverteixen una situació. En alguns casos, amb petits gestos, provoquen canvis que són íntims i intangibles; en d’altres, amb gestes increïbles, provoquen canvis que són visibles i acaben sent col·lectius.

La setmana passada, a Llibres al replà, el veí del 3r 2a comentava l'àlbum D’aquí no passa ningú!, en el qual, a partir d’un petit gest, s’originava una revolució que no sols transformava un entorn, sinó també el disseny del llibre i la disposició dels elements a cada pàgina. Era un exemple paradigmàtic del poder dels petits gestos, de la importància dels petits canvis.
Aquesta setmana, he triat tres àlbums més, alguns d’ells acabats d’arribar als aparadors, que complementen aquell primer. Amb ben poca cosa, els protagonistes transformen el seu context, però també el color, el dibuix i la composició de la pàgina.

Són vertaders representants del concepte Àlbum il·lustrat, en el qual, no només la parella formada per text –o guió- i il·lustració ballen compassats al so d’una mateixa melodia, sinó que també s’hi afegeixen els altres elements del llibre.

LAWSON, Jon Arno. Un camí de flors. Il·lustr. Sydney Smith. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2017

Aquesta obra, que prové d’EUA, fou seleccionada entre els millors llibres il·lustrats de 2015 en aquest país. La veritat és que no sabria dir si es tracta d’un còmic, o bé, d’un àlbum il·lustrat. El tel que separa una cosa de l’altra, en aquest cas, és molt prim, i només el fet que alguna pàgina estigui seqüenciada en vinyetes l’acosta més al còmic.
La història està narrada sense paraules. El context és el d’una ciutat gris. Al bell mig, un pare que camina, acompanyat per la seva filla que porta una caputxa vermella. En les primeres pàgines, aquesta és l’única taca de color que  figura entre el gris del paisatge. A mida que caminen, la nena es distreu collint flors a cada racó que, més tard, anirà deixant al costat d’animals i de persones més aviat tristes i desvalgudes. A mida que ho fa, els personatges i el context adquireixen color, vida, i també, amplitud. Una obra clara, directa i exquisida, per a il·lustrar un lema tan potent.

DAUTREMER, Rébecca. El poble dorment. Trad. Pau Joan Hernàndez. Barcelona: Baula, 2017
De tant veure els llibres que es van publicant periòdicament de Rébecca Dautremer, la il·lustradora francesa que ens va sorprendre amb aquella obra ja llunyana de les Princeses oblidades o desconegudes (Baula, 2008), les seves novetats ens passen pel davant cridant-nos l’atenció cap a la seva bellesa, però sovint no ens hi aturem a fons perquè ens sembla que ja els hem vist abans.  
Si el lector s’hi atura, però, les seves obres esdevenen un recorregut pausat per una sala d’exposicions on les imatges ens són ben familiars, i s’adona, amb grata sorpresa, que, a cada entrega, l’autora busca reptes nous on desplegar l’enginy i fer gala del seu virtuosisme en el dibuix.

És el cas d’El poble dorment on combina les grans làmines acolorides i totalment definides pel seu delicat estil, amb dues petites figures tan sols esbossades a llapis que habiten el full en blanc i que fan de fil conductor de la història que és narrada amb les il·lustracions a color: la d’un poble encantat, on tothom dorm des de fa cent anys.

L’alternança del full en blanc, amb les dues figures a llapis, i les làmines a color, i el diàleg final que s’estableix entre ambdós, on es visualitza el petit gest que arrodoneix i capgira la història, ofereix un enorme incentiu al lector a passar pàgina, endavant i enrere, per captar i admirar cada detall d’un llibre esplèndid amb un enginyós final. 




ALEMAGNA, Beatrice. Un gran dia de res. Trad. Bel Olid. Barcelona: Combel, 2016

Dels tres llibres escollits, segurament aquest és on el canvi, en el continent blanc de les pàgines, és menys visible, però també el que la il·lustració mostra més diversitat de punts de vista.

La il·lustradora italiana Beatrice Alemagna narra la història d’una nena que juga amb la seva consola en una casa al bell mig del bosc. La mare li diu que ha de dedicar el temps a altres coses, i ella decideix sortir a passejar pel bosc en un dia de pluja. Pel camí, li cau la maquineta, i no la pot recuperar. És en aquest precís moment, que comença a descobrir un món ric en detalls i en possibles activitats i aventures.
El petit canvi forma part de la història. L’autora no juga amb el continent del llibre, com les altres dues històries si que ho feien, però si que, en la segona part del llibre, l’entorn de la protagonista guanya claror i ella es mostra tan dinàmica, activa i alegre com la gavardina fluorescent que l’abriga.






0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada