Llits extravagants per a viatjar




SYLVIA PLATH
El libro de las camas
Il·lustracions de Quentin Blake
Traducció de Marcial Souto
Libros del Zorro Rojo, Barcelona, 2014

Solem vincular —amb raó— el nom de Sylvia Plath amb alguns dels versos més tràgics que mai s’hagen escrit: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig excepcionalment bé.// Tan bé, que sembla un infern,/ tan bé, que sembla real./ Podríem dir que en tinc vocació»; i, malauradament era cert, en tenia vocació: la poeta nord-americana se suïcidà als trenta anys, deixant dos fills xicotets —de tres anys i tretze mesos— i una llegenda negra que planà inexorablement —i injustament també— sobre Ted Hughes, el marit. Per això sorprèn aquest llibret alegre, fresc, amb tocs surrealistes i del nonsense —jocs fonètics i de sentit— que recrea algunes de les possibilitats que, sobre els llits, probablement hagen imaginat xiquets —i també adults— d’arreu del món: llits per a pescar, llits per a gats, llits per a trapezistes; un llit com un submarí «que atraviesa el agua / verde y cristalina / ondeando plateada / como una sardina»; «O una Cama con Cohetes / y mosquiteros voraces / para visitar Marte / y cazar estrellas fugaces». M’engresca especialment el llit on es pot menjar —amb coixí de pa— i un altre concebut per ser embrutat sense que ningú s’espante: «Mantas con manchones, / perfectas para un chiquero, / donde nadie nota nada / si volcamos un tintero. // O si el perro y el gato / y el loro, apasionados, / bailan encima / con los pies embarrados». Llits-tanc, llits de butxaca —per si de cas— i llits lleugers que pengen dels arbres per a observar i dibuixar els ocells.
Els traços de tinta a mà alçada que han caracteritzat l’obra del britànic Quentin Blake —famós, sobretot, per haver il·lustrat els títols per a nens de Roald Dahl— plasmen gràficament l’esperit lúdic, juganer, d’aquests textos que mostren una faceta gairebé desconeguda de Sylvia Plath.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada