Dos dies a la Fira de Bolonya

Just acabem de passar la festa de Sant Jordi i encara està molt present la 54 edició de la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, on aquest any Catalunya i les Illes Balears han estat convidades d’honor.


Una experiència molt especial que hem pogut viure moltíssims il·lustradors de Catalunya amb la il·lusió de mostrar el nostre treball a editors de països molt llunyans, aprofitant que el nom del nostre país ressonava de manera destacada a la Fira del llibre infantil i juvenil més important del món.


Gràcies a l’Institut Ramon Llull i a tot un equip de professionals, es van organitzar dues mostres d’il·lustradors catalans. La primera es presentava al centre de la ciutat italiana, a l’Archiginnasio, i estava formada pel treball de 17 professionals que, en paraules de la comissària Paula Jarrin, “han obert camí, mestres i referents que continuen treballant i han donat entitat i prestigi a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana”. A la segona mostra, present al mateix recinte de la fira, vam poder gaudir del treball de 42 il·lustradors que representaven, també en paraules de la Paula, “el present i el futur de la nostra literatura infantil i juvenil”.


En un principi hi va haver un cert desconcert, i no tothom va estar d’acord amb la tria dels il·lustradors proposats per a ambdues mostres. Personalment, vaig formar part de l’exposició a l’Archiginnasio i vaig agrair personalment la meva inclusió en aquesta mostra, malgrat manifestar que hi mancaven altres companys professionals capdavanters en el panorama de la il·lustració catalana, com ara la Maria Rius, per exemple.

Vaig desplaçar-me amb avió des de Barcelona en companyia d’un dels veïns de l’escala, l’escriptor Àngel Burgas, i amb la sorpresa afegida de trobar, al mateix vol d’una companyia de baix cost, a molts companys de professió, a moltíssims alumnes de l’Escola de la Dona on coordino els estudis d’il·lustració, i fins i tot al President de la Generalitat acompanyat d’alguns consellers i altres representants de les institucions catalanes.
Durant els dies de la Bologna Children’s Book Fair, els carrers de la ciutat estaven plens de gent de casa nostra. Per tot arreu escoltaves parlar en català i, més a més, coincidies amb companys a les inauguracions, visites culturals i fins i tot als restaurants.


La primera trobada interessant va ser a l’Ajuntament, on s’inaugurava una tercera exposició vinculada a la fira i a Catalunya com a convidada d’Honor. Es tractava d’una mostra de la feina de Pilarin Bayes sobre les seves publicacions amb Edicions 62 de la història de Catalunya. Una proposta conjunta de l’ajuntament de Vic i del de la ciutat italiana que va fer possible poder gaudir del treball de la nostra il·lustradora referent i propiciar un intercanvi amable entre les dues ciutats. L’acte inaugural comptà amb la presència de Puigdemont, el conseller Vila i el president del Ramon Llull, Manel Forcano, entre molts d’altres.


A continuació, i amb tota la comitiva de polítics, vam anar a l’Archiginnasio per inaugurar la mostra dels 17 il·lustradors “referents”. Allà ens vam trobar uns quants il·lustradors exposats, com ara Pilarin Bayes, Tàssies, Carme Solé Vendrell, Montse Tobella o Valentí Gubianes, i jo, a més a més, vaig gaudir de la companyia de molts joves il·lustradors, alumnes i antics alumnes. L’exposició estava al pati interior de l’edifici i cada il·lustrador participant teníem una il·lustració reproduïda en una banderola de gran format que penjava del sostre. Jo vaig escollir una de les del llibre “Alícia i el País de Meravelles” amb text de l’Àngel Burgas.


Al vespre vam festejar-ho amb la festa d’inauguració a un Palazzo bellíssim del centre de la ciutat, on fins tard vam xerrar, menjar, beure i ballar gràcies a l’acció d’una DJ.

L’endemà vaig arribar d’hora a la Fira per participar en una taula rodona amb Pilarin Bayés i Jan Barceló. Havíem de parlar de l’Ensenyament d’Il·lustració a Catalunya. Tres generacions i tres maneres diferents d’enfocar la professió.


Pilarin va parlar del seu pas per la Facultat de Belles Arts, i en això vam coincidir. Ella, però va ser una de les il·lustradores capdavanteres, conjuntament amb la Maria Rius i la Fina Rifà, en publicar a l’editorial La Galera i a la revista Cavall Fort, gràcies a la pedagoga Marta Mata que les va a anar a buscar a la mateixa Facultat.
En el meu cas, i com a representant d’una generació entre la Pilarin i el Jan, vaig parlar de la sort de poder marxar a l’estranger a finals dels vuitanta, i decidir el meu futur professional a la ciutat de Berlín. Aquesta estada a l’estranger “ha dirigit el meu itinerari com a il·lustrador i, sobretot, la meva vinculació amb Alemanya”, vaig afirmar.


En Jan va parlar del seu pas per escoles diverses d’il·lustració i d’haver rebut una formació més dirigida cap al món professional amb una diversitat de disciplines que li ha servit per a crear dos projectes alternatius, el taller La Roda on s’autoediten els seus propis llibres amb serigrafia, i l’editorial Queixal Edicions, que ja vam presentar fa temps en aquest blog, i on la Karo, el Ferran i ell mateix creen llibres fets artesanalment, fabriquen el paper, les tintes d’impressió, i els enquadernen un per un a mà.
Tots tres vam estar d’acord en afirmar que un dels països recomanables per estudiar il·lustració és, sens dubte, Catalunya, i vam mostrar alguns dels nostres darrers treballs. Pilarin ens va fer gaudir de la seva simpatia habitual i de la seva generositat.


Seguint passejant per la Fira vaig trobar-me amb la il·lustradora croata Andrea Petrlik Huseinovic i el seu marit, l’editor Kasmir Huseinovic. Andrea em va mostrar el seu proper llibre que està a punt de publicar al seu país, i em va explicar el seu darrer viatge a la xina on té milers de seguidors. Andrea és la il·lustradora croata amb més ressò internacional, i a Bolonya tenia la seva obra en un estand de grans proporcions.


Després vaig quedar amb l’amiga i il·lustradora alemanya Jutta Bauer. Jutta visita Bolonya gairebé tots els anys i aquesta vegada presentava el seu nou llibre ¿Te acuerdas? de l’autor Zoran Drvenkar i editat en castellà per l’editorial Lóguez de Salamanca. Al vespre vam anar a sopar plegats amb un grup d’il·lustradores de Suïssa, dues alemanyes i una del Japó. Tots i, sobretot els més joves, coincidien en la dificultat que tenien a l’hora de mostrar el seu treball a les editorials estrangeres. Vam acabar dibuixant a sobre de les estovalles de paper!

També vaig poder coincidir amb la il·lustradora d’Estònia Viive Noor. Viive procura viatjar a moltes Fires per a crear projectes interculturals, i durant el seu pas per Bologna va aprofitar per organitzar la Triennal dels Països Bàltics. Li vaig passar en mà les il·lustracions originals que presentaré en aquesta propera ocasió a la ciutat de Tallinn.


La Fira de Bolonya ofereix la possibilitat d’intercanvi d’idees i opinions amb gent d’indrets molt distants. Tot i això, una de les qüestions més comentades pels il·lustradors joves, era la relació ambigua amb els editors. Hi havia editors que es limitaven a parlar de la possibilitat de treballar conjuntament o no, i d’altres que feien un judici molt crític del book que l’il·lustrador presentava amb il·lusió i esperança. Per als il·lustradors que volen iniciar-se en el món editorial, depèn del caire de la trobada, tot plegat era motiu d’alegria o de desencís.


La majoria d’editors, però, es mostraven accessibles i atents, com gairebé tots els que representaven a Catalunya.

Vam marxar de la fira de Bologna molt contents. Ens vam retrobar amb amics, vam compartir experiències, vam encetar futures relacions laborals i vam gaudir de la ciutat. Catalunya, amb els seus il·lustradors, les seves institucions i els representants del sector del llibre, va fer la feina molt ben feta!











0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada